Rondaya de sa sobressada y sas ensaimadas

Segona part…

… Élla, qu’estava mólt enamorada d’es séu hòmo, li contestà:
¡Y qu’eu éts de betzol hòmo méu! ¿emba quê pensavas per convidà a tanta de gent?, ¡au va!,
vés a sercà pa y vi per tothom, que jo ja m’encarregaré de la resta. A las dèu has de tení fog encês y sa gent a sa taula…

Na Fàtima, se va sèure devall d’una figuéra, tenía un bon sarau per resoldre, però ja s’en sortiría, s’ha de confià sempre emb n’Alà. Mentras pensava en com donà de menjà a dèu mil hòmos es vespre, se li va atracà un vèrro que venía a sercà figas. Domés veure aquell animalot, sa dòna va esclafí: ¡ja’u teng, porc menjaràn!

Totduna va manà a cent tres hòmos d’es séu hòmo a sercà tots es porcs, trutjas, porcellas y porcellíns que trobassigan. Es cab d’un’estona no mólt llarga, ja’n tenían més de mil (axò dóna un’idèa de sa cantidat d’animals “impurs” p’es mòros, qu’hey havía en aquell tems a Mallorca, cla, com que no s’en menjavan cap ni un).

-¡Au, al·lots! Eu de matà a tot’aquesta porcada; separàu sa carn d’ets òssos; después heu de capolà tota sa carn y qu’es tros més gros passi per un forad de guya, ets òssos elza gordàu dins sal, per si més endavant s’han de mesté; y voltras, dònas, heu de fé lo que jo vos diré: agafàu es budells y elza feys ben nets, después els heu de bollí ben bollids y rentarlós emb llimonas, taronjas, cènras y sal.

Durant cinc hòras no se va fé res més que matà porcs y capolà carn. Ben aviad en tenguéran una montaña. Na Fàtima, no sabía gayre bé si es cristiàns en manjavan o no de carn de porc, però com que no tenía altra alternativa, va pensà que lo milló sería dissimulà es gust. Tenían mólt de prebe bord d’es que sembravan a una finca d’es séu homo a Bañabufà, axí qu’eu va fé capolà tot ben fi, afagindlí prebes de sirereta y sal. Eu mesclaren tot ben mesclad, carn capolada, sal y pols de prebes.

Na Soraya, n’Hamila, n’Ashira y vint dònas més comensaren ben aviad a omplí es budells emb sa mêscla; tan aviad acabavan d’omplí un budell, eu fermavan emb un fil d’empalomà y cap a fermarnê un’altre. Fins y tot es fétja, es co, sa sang y sas pars pudentas se varen aprofità ficandló tot ben capolad dins es budells, afagindlí sal y espissis, axò sí, com que trobaren qu’allò feya un poc d’oló, lis varen donà un bull, no’y ficaren prebe bo pêrque ja s’havía acabad. Emb so saím, farina y sucre, na Fàtima va fé uns pastissos que tembé parexían budells enrodillads. Segóns sas crònicas perdudas d’ets almohades d’aquell tems, se díu que sacrificaren 375 porcs, 418 trutjas, 98 porcellíns y 200 porcellas.

Serían las sèt d’es decapvespre y ja tenían tota sa carn dins es budells: tot a punt y carregad dins vint carros, emb duas bistis cad’un. Es caporal d’es mòros mentrastàns havía manad encendre més de docéns fogueróns, y ja tenía pa y vi de Bini Salèm ben abastament per donà de beure a tots es convidads.

Mentrastàns es cristiàns, que ja comensavan a tení fam, havían desembarcads y s’escaufavan aprop d’es fog. A las dèu en punt, tal com estava previst, arribaren es carros emb tot lo preparad y ben aviad repartid.

-¿Y qu’ês axò vermêy? -se demanavan es soldats- parexen botifarras, però no, no ês lo matex…

Seguex….