Capitulo ocho: Na Catalina de plassa

Grandes proyectos para Baleares: El Partido Popular junto con PSOE (PSIB), seguirán con la explotación turística del Archipiélago, mientras dure… Por otra parte, ambos partidos ratifican el acuerdo de contentar al independentismo catalán, convirtiendo a los ciudadanos de las islas en catalano parlantes, tema de supervivencia política para ambos partidos. Vox se ha incorporado a estas mismas iniciativas, aunque de otra manera?? Se espera que con esto se solucionen los problemas de las islas Baleares. No hay más proyectos.

Seguex: Na Catalina de plassa. Escrit emb llengo baléà.

……de pagà es prèu més alt p’es séu amó.

Un vespre fosc, êntre cuatre hòmos l’agafaren y so enduguéren a vêndre a canvi de res a un antig señó de cattíus, un véy corsàri qu’esplotava un estañ de sal clandestí a sas afòras d’Ervissa, un mal nad, que no feya móltas de preguntas y que tenía esclàus que feyan feyna per éll, a canvi de pa y aygo. Segóns mos contava, el tenían fermad a una cadena de fèrro, fend feyna de sol a sol, carregand sal dins carros, sa caló de s’estíu éra insoportabble, agravad p’es llum d’es sol, que se reflettava a n’es blanc de sa sal, móls d’aquells hòmos quedavan cégos…

Un vertadé infèrn, sa majoría moría es cap de poc tems d’esserhí. Lo més grave, éra que sas séuas familis ni tansols s’enteravan o sospitavan ahón éran es séus familiàs. Sa gent, en aquell tems, desaparexía, y may més s’entornava a sâbre res. Un bon negòci, y una fórma de desférsê de colcú que no interéssa…

A mu mare, pobrêta d’élla, li féren creure qu’havía partid d’Ervissa, que l’havía abandonada, y qu’ademés havía mort aufegad. Fins y tot, un missè amig, li mostrà un certificat de defunsió fals. Tendría sa séua fíya, jo, a un convent, sênse que sa gent sospitàs de res, después me donarían a l’Inclusa…

Per sort per élls, un díe es cap de més de cuatre mesos, un d’es séus compañéros, un mariné amig, un tal Juan, el va veure de lluñ mentras carregava sal a un vaxell d’es Port Ervissênc.

Grassis a s’ajuda d’es patró y d’altres, conseguiren alliberarló d’es señó d’es cautíus, y durló més mort que víu, a una coveta aprop de Sant’Eulàri d’es Ríu. Poc después, y no emb pòcas dificultads, segóns contava, un vespre varen entrà a n’es convent y partiren totdós de cap a Mallorca, sênse mirà ni per envant ni enréra, tansols emb lo possad…

Per qui ha de mesté amagarsê, fé de mariné éra massa perillós, a més estand mu mare embarassada, tampoc éra cuestió de déxarlâ totassòla.

Después de mólt de trescà y de víure d’amagad, s’única feyna que trobaren, va sê de pagesos a Son Torrélla, una possessió d’es Pla de Mallorca, ahón jo vatx néxe, y ahón no lis féren gayre preguntas, mes mal que bé, varen porê comensà una nòva vida…

Finals d’el siggle XIX

En aquell tems, a finals d’el siggle XIX, s’esplotassió agrícola y de bestià de sas possessións, éra mólt important pe’s’economía Baléà, es propietaris éran grans señós com es Marquesos d’Ariañ, es Sales de Son Quint, es Ramis d’Ayreflor y un llarg etsétra… vivían a casas de Ciutad, llogand sa séua propiedat a gent espèrta que lis assegurava una bòna esplotassió, un bon conrèu. Es llogatés o arrendataris, anomenads “amos”, tenían cèrtas prerrogativas, y no éra gens raro qu’es prèu d’es llogué consistís part emb dobbés y part emb produttes de sa metéxa finca, que servían per abastexe sa famili d’es señós, blat, fruytas, formatjes, etc… pod sê que per mós d’axò, a n’es llogatés se lis donava es títol d’amo, un títol de prosedènsi bizantina. Per lo general, éran gent espèrta y de valía demostrada, considerads bons conduttós, que se traspassavan es séu ofici de pares a fíys, assegurand axí un’esperiènsi y una garantía p’es propietari.

Seguex….

Gabriel Carbonell Sastre