Capitulo decimo: Na Catalina de plassa
Na Catalina de plassa: escrit emb llengo baléà.
IX…. part sempre la gordavem per mu mare).
A mí m’agradava cantà, me feya sentí important devant de sas amigas. Per desgrassi, aquella feyna, a éll li serví d’escusa per comensà a beure… Res li durava, va sê empleyad de s’Ajuntament, pregoné d’es barri, emb poc sòu, però manco uns dobbés estabbles que mos permetían víure emb pau durant un tems… Fins y tot avúy, pug veure sa séua figura emb aquellas espardeñas véas foradadas, y es séus calsóns blancs, es matéxos que dugué de Cuba, que de tant d’empleyarlós ja s’havían tornads negres, caminava emb pas cansad, donand nòvas p’es carré cridand: »de part d’el señó Bal·le, se fa sâbre». O de vespre, fend de seréno caminand sênse rumbo de cap per amunt y de cap per avall d’es carrés emb un manad de claus…
Es sòu, com se pod imaginà, éra més aviad magre qu’altra còsa, colca propina, que pe’sas Festas éran un poc milló… A mun pare de mal nom li posaren, en Pèp glosadó; per s’estíu solíam anà emb éll de pobble emb pobble, Sa Pobla, Santa María, Inca, fins y tot Ciutad, jo me seya a una cadira de fusta de sa plassa, y escoltava embadocada sas séuas bregas emb altres glosadós…
M’enrecord d’una poesía antiga, que solía dírmos, cuand estava de bònas, l’havía aprêsa a n’es séu tems de cautivèri a Ervissa:
»Y una barquêta de mòros
a Ervissa varen vení
de tres casas qu’hey havía
duas en varen espeñà.
Naren a ca’n Juan Bal·le
y hey havía bestià
y hey tròban pastoras
las varen cautivà.
Sa petita cuand eu vé
va caure y se va’cubà:
diguéren uns emb sos altres
y aquest’haurà de quédà…
Y es més petit va respondre:
y aquesta no quédarà
si’l réy mòro eu sabés
mos podría castigà.
Sa petita davall sa xélla
y sa gran per sa ma …
Y adiós tèrras d’Ervissa,
…seguex
