En Biel de c’as Ratuli
(V) Rondaya d’es frare y la mare de Dèu de Lluch
-Qu’heu vengud a veure a la Vèrge María?
La Vèrge María?, ¿o ês per aquí?
-Ja’u creg, diu en Lluc, dêsde que jo hey som, sempre hey ha viscuda en aquest bosc sagrad, si volêu xerrà emb élla, la trobarêu demà dematí, no molt enfòra d’hon som noltros ara…
El sendemà ja li son partids, frare, pastó y cussa, a sercà a la Mare de Déu…
No varen està gayre en arribà a una antiga còva de llop buyda, hon trabaren a la Vèrge María, asseguda a una cadira d’espart plorand com una Maddalena.
¿Y que vos passa, Señora Nostra?
-Ay Ramonêt, fíy méu, tant com t’he espérad, ¡perêx que t’ha enviad Déu! sas còsas no van gayre bé per aquí… El Cèl m’ha encomenad costruí un Monestèri, assuquinetas, devòra aquest torrent… resulta sê qu’a Déu, li ha pegad per volê escoltà sa veu d’ets Àngels cantand y ha decidit qu’ês aquí matéx, en aquest bosc sagrad hon s’ha de fé…
Lo primé ês lo primé y hem de cumplí sempre sa voluntad de Déu, nostro Señó, contestà es frare barbud, – no vos preocupêu, reverendíssima Mare, tot s’arreglarà…
Idò ja me diràs com heu feym, fíy méu, fitset que cuand ja eu tenía tot enllestid, ha vengud un bruxot emb cara de moc, acompañad de dimònis, bruxas y bruxots, y entre tots aquets pòcas vergoñas, han convertid ets hòmos y sas dònas que feyan sa feyna d’es Monestèri en pédras inmòvils…miralós, son tots allà d’alt de sa muntaña, que ja no se mouen ni bategan ni poc ni molt.
Just en girarsê, en Ramòn veu unas figuras de pédra que perexen hòmos y dònas…
-Res porêm fé ni Vos ni jo, Santa Mare, may s’ha vist que sas pédras encantadas
fassin feyna; haurêm de trobà una altra solusió per costruí es vostro Temple.
Que li heu demenad ajuda a Déu, o en es vostro Fíy?.
-Sí qu’heu som fet, m’han dit qu’ara tots ets hòmos estàn ocupads costruínd una
Catedral a Ciutad, a més d’un parêy d’igglesis per totas sas Illas, axí que no en
quéda cap per ajudarmós…contestà la Vèrge plorand…
-Ja’u val, idò no mos quéda altre remêy que xerrà emb en Genefàs, es cap d’es dimònis, dexaumê fé a jo, que jo el conêg an aquesta mala bèsti, emb jo negossiarà, mentrestant quédàu aquí emb en Lluc, qu’ell vos protegirà com si fos jo matex…
Si, Ramonêt, ves y xèrra emb so bruxot, y no tardis gayre que ja me veus a jo emb aquesta anguni…
En LLull tórna a fé es camí de tornada, de cap a ses tèrras d’ets impurs, més aviad que tard, arriba a ca’n Genefàs…
-Bon díe tengui un altra pic señó bruxot, com som promês y com veys, ja som tornad, y que ja la sabêu sa resposta?
-No, bautadell, no la sabêm, ni creym que tú tampoc la sàpigas.
Es frare s’els mira a tots y lis diu:
Idò ara, si volêu sabre sa resposta, tambè haurêu de desfé s’encantament de sas pédras de Lluch!
Seguéx…
